CRÒNICA DEL CERTAMEN EN HONOR DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL, DE TRAGÓ DE NOGUERA

 

L’Acadèmia Mariana ha acollit el Certamen Literari Marià la tarda del primer diumenge d’octubre, tot enllaçant amb la jornada iniciada amb la celebració solemne de l’eucaristia. Mons. Joan Piris, bisbe de Lleida, i el Dr. Joan Viñas han presidit l’acte als peus de la Verge Blanca de l’Acadèmia i de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera. Estaven acompanyats pel regidor Sr. Josep Presseguer, en representació del Paer en Cap; el Sr. Jordi Curcó, director dels serveis territorials de governació; el Sr. Miquel Padilla, vicepresident de la Diputació; la Sra. Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer; el Sr. Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer; el Sr. Paco Antillach, vicepresident de l’Associació Amics de Tragó de Noguera; i el Dr. Francesc Torralba que ha actuat com a mantenidor del Certamen.

Entre el nombrós públic que omplia la sala noble del Paranimf s’hi distingia l’ampli col•lectiu de fills de Tragó amb Mossèn Jesús Tarragona, Mossèn Joan Mora i Mossèn Josep Meda. A banda i banda de la taula presidencial els seients s’havien reservat al Jurat i als guanyadors del Certamen. També al teatre de l’Acadèmia moltes persones van poder seguir l’acte acadèmic a través del circuit tancat de televisió disposat per la delegació de mitjans de comunicació el bisbat. El seu periodista Jordi Pérez i Marta Capdevila han presentat l’acte.

El Doctor Francesc Torralba ha llegit el seu discurs dedicat a “Maria, icona de la misericòrdia” inspirat en un text del cardenal Walter Kasper. Ha començat definint el concepte de misericòrdia com a virtut, i el seu origen: viure la misèria de l’altre com a pròpia, com una vivència del cor, un sentiment d’obertura i de comunió amb l’altre. A continuació ha aprofundit en Maria com a referent i espill de la misericòrdia de Déu i el referent a imitar; en la qualificació de Maria com a tipus de l’Església feta per sant Ambrós i adoptada pel Concili Vaticà II, mare de tots els redimits i mare en l’ordre de la gràcia, i criatura perfecta que revela amb la seva vida la infinita misericòrdia de Déu i, a través d’ella, Déu es fa present en el món per salvar-lo a través del seu ésser.

La segona part del discurs s’ha centrat la influència Maria en la literatura com a model i ideal humà, en diversos autors moderns que permeten captar la força transformadora de la misericòrdia divina també amb el cor. La puresa i bellesa de Maria pot ser tipus i resplendent model d’una nova cultura de misericòrdia, per a la vida de cada cristià, per a l’Església i en la societat. Maria ens diu i mostra que l’evangeli de la misericòrdia divina en Jesucrist és el millor i el més bonic, perquè és capaç de transformar-nos a nosaltres i al món. El Papa Francesc ens ho diu, que no siguem espectadors sinó actors de misericòrdia a fi que el nostre món sigui més càlid i més digne de ser estimat i del missatge que Crist ens ha donat.

El segon moment important del Certamen ha estat el lliurament dels premis. Mª Piedad Martín, secretària de l’Acadèmia Mariana, ha llegit el veredicte del jurat presidit pel Dr. Xavier Terrado. En primer lloc els joves que guardonats en la nova categoria que s’ha obert en el Certamen d’enguany. A continuació la resta de premis que concedien diferents entitats i institucions i la flor natural, concedida pel Bisbe al millor treball poètic en vers dedicat a lloar la Mare de Déu. Després d’oferir la flor natural a la Mare de Déu del Castell en nom de Lázaro Dominguez Gallego, Joan Bellostas ha llegit el seu poema guardonat ‘A la Virgen María con devoción filial‘, després que Cruz Nevot i Mª Carme Sabador ho fessin de les dues mencions d’honor adjudicades.

Posteriorment ha arribat moment dels parlaments de les autoritats. En primer lloc ho ha fet el Sr. Paco Antillach, vicepresident de l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera. Ha agraït a l’Acadèmia Mariana que convides a la Mare de Déu del Castell a participar al Certamen: “Lleida i Tragó de Noguera estan unides pels actes en honor de les respectives patrones però, tots els dies, des de fa 51 anys ens uneix també l’aigua”. També ha fet memòria dels mossens del poble i, en especial, a Mn. Joan Mora que s’ha preocupat per preservar el record del poble i la devoció a la Mare de Déu del Castell. La intervenció de la Sra. Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer, el poble que va acollir el municipi de Tragó, ha dit que amb l’homenatge a la Mare de Déu del Castell es feia un homenatge al poble i als seus valors.

El Dr. Joan Viñas, director de l’Acadèmia Mariana, ha agraït a Mn. Salvador Gené la seva dedicació a l’Acadèmia Mariana que per motiu de jubilació havia deixat pas després de cinquanta anys al nou equip dirigit pel Sr. Juan Luis Salinas que ha organitzat el certamen d’enguany, i al nou repte formatiu que la institució està cridada a assumir del pla pastoral del bisbat i una religiositat més compromesa segons el referent de Maria de Natzaret. El tinent d’alcalde Sr. Josep Presseguer ha parlat de l’Acadèmia Mariana, una de les institucions més antigues i consolidades de la ciutat, una casa de valors i exemple de connexió intergeneracional.

Finalment Mons. Joan Piris, ha tingut unes paraules de reconeixement a Mn. Salvador Gené que ha fet possible la pervivència del Certamen. També ha agraït al mantenidor i el tema escollit, doncs ‘sense misericòrdia no podem fer res’. També ha agraït al poble de Tragó la seva presència i, en especial, a Mn. Joan Mora que també va portar la imatge de la Mare de Déu del Castell al funeral per la seva mare. També ha felicitat als organitzadors del certamen i la iniciativa d’obrir-lo a les escoles i al món educatiu i universitari, a l’IREL i la UdL: ‘l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana ha de tenir un nivell digne de participació en la cultura’. I ha afegit: ‘Voldria que la devoció a la Mare de Déu de l’Acadèmia fos més evident, i no només ornamental i d’un dia a l’any. Si és la patrona de la ciutat, la ciutat ha de mostrar que s’interessa per ella. És un desig i una crida. Gràcies, gràcies, gràcies.’

El Certamen ha posat punt i final amb l’actuació magistral de l’Orfeó Balaguerí dirigit per la Sra. Enriqueta Tena, que ha ofert un ampli i variat repertori de cançons tradicionals catalanes, i una selecció molt adient de peces de Mozart, Wagner i Verdi. La darrera interpretació, cantada simultàniament per tots els presents dempeus, ha estat els Goigs a la Mare de Déu del Castell, la ‘Verge pura i singular’. Tot un fermall d’or per a un certamen sobri i senzill però molt emotiu i participatiu en el qual el passat i el present s’han enllaçat amb la promesa d’un futur esperançador per a l’Acadèmia Mariana. 

 

MARIA, ICONA DE LA MISERCÒRDIA

No és fàcil dissertar sobre la Verge Maria. Hi ha tants aspectes de la seva persona que han estat explorats teològicament, que el primer que experimenta algú, com ara jo, a l’hora de endinsar-se en l’univers mariològic, és perplexitat. Em proposo, en aquesta breu locució, aprofundir en Maria, com a referent de la misericòrdia, com a espill de la misericòrdia de Déu en el món.

Misericòrdia és un mot estranyament emprat en les societats secularitzades. És una virtut descrita pels sants Pares grecs i llatins, també pels tractadistes medievals. Ser misericordiós és, d’entrada, viure la misèria de l’altre com a pròpia, experimentar en el propi cor els seus sofriments. És el contrari de passar de llarg, de ser indiferent. La crida del Papa Francesc a combatre la globalització de la indiferència, a sortir de la petita bombolla en la qual estem instal•lats, és una crida a practicar la misericòrdia. La misericòrdia és una vivència del cor, un sentiment d’obertura i de comunió amb l’altre que solament pot viure un cor que ha vençut el seu enduriment. Els cristians veiem en Maria, la mare de la misericòrdia, el referent a imitar.

Maria hostatja en el seu ventre la Paraula de Déu, el Fill de Déu encarnat; revela amb la seva vida, paraules i gestos, la infinita misericòrdia de Déu, acull la novetat de la seva Paraula i esdevé el nostre referent. Maria no és Déu, però a través d’ella, Déu es fa present en el món. Maria no és una persona de la Trinitat, però a través d’ella, el Fill es fa carn.

El misteri de l’encarnació s’obre camí a través de Maria. Déu ha volgut fer-se present en la història a través de la seva persona, ha anhelat entrar en el drama de la història per salvar-la a través del seu ésser. Aquest misteri, que transcendeix la raó, és una paradoxa que, d’una banda, causa esglai, però de l’altra, una gratitud infinita. Maria hostatja la Paraula en el seu ventre, la naturalesa de Déu, d’un Déu que es defineix com l’Amor més gran. Chesterton ens exhorta a no llegir aquesta història com una faula meravellosa, com una narració fantàstica per passar les nits d’hivern; ens exhorta a creure-ho fermament, a reconèixer, amb humilitat, els límits de la raó, per concebre-ho en la seva totalitat.

No vull, però, endinsar-me en el misteri de l’encarnació, en la paradoxa més gran de totes, la d’un Déu que es fa home, en aquesta història d’amor i de patiment que és la presència del Déu encarnat en la història. Vull centrar la meva atenció en Maria, la marededéu, referent de la misericòrdia per a tots, l’amfitriona de la Paraula de Déu en el món.

Sant Ambròs, en el seu comentari a l’Evangeli de Lluc, qualifica Maria com a tipus (týpos) de l’Església. El Concili Vaticà es fa seva aquesta afirmació. Tipus és referent, model a imitar, a seguir. És aquell ideal que està en l’horitzó i que estimula el seu seguiment. Com és obvi, sempre hi ha una distància qualitativa entre el referent i el seguidor, però el model ens exhorta a desenvolupar les nostres potències, a emprendre el camí infinit de la bondat, a deixar-nos guiar per l’Esperit perquè arribem a ser allò que estem cridats a esdevenir.

Com a primícia dels redimits, Maria és týpos, és a dir, prototipus de tots els redimits; però, al mateix temps, com a mare del Redemptor, és també la mare de tots els redimits. Per a nosaltres, és mare en l’ordre de la gràcia. El darrer concili formula de la següent manera aquesta convicció sobre un gran nombre de cristians: “Amb l’amor matern ella vetlla dels germans pel seu Fill, que encara pelegrinen i es troben enmig de perills i ansietat fins que siguin conduïts vers la pàtria benaurada” .

En el decurs de la història, l’Església ha après a veure en Maria no tan sols el testimoni i el tipus, sinó també com a creació especial de la misericòrdia divina. Maria és una redimida com la resta de redimits, però, a diferència d’aquests, és preservada, des del primer instant d’existència, lliure de qualsevol màcula de pecat.

És per això que l’Església oriental denomina Maria com la Totalment Santa (Panagia). El Totalment Altre, Déu, es fa present en la història en la Totalment Santa. En ella i en tota la seva vida s’imposa victoriosa la misericòrdia divina, que s’oposa al pecat, el fa anar enrere i crea espai per a la vida. Així, Maria és signe que el poder del pecat no pot, per principi, frustrar l’originari pla diví de salvació per a la humanitat. Ella és, d’alguna manera, l’arca segura en el diluvi, la resta santa de la humanitat i, al mateix temps, l’aurora de la nova creació. En la seva bellesa, encomiada per la literatura i l’art religiosos de totes les èpoques, resplendeix l’originària i definitivament perfecta bellesa natural. Ella és la criatura perfecta. En Maria hi veiem el pla originari del Creador i, a l’ ensems, l’ésser humà redimit.

És possible que, als ulls d’un pensament secularitzat, aquestes afirmacions semblin alienes a la realitat, però una mirada a la literatura moderna i contemporània, ens mostra com Maria segueix essent fins avui un motiu constant.

Pensem, per exemple, en la Margarida (Gretchen) de Goethe en el Faust: “Oh tu, avesada als dolors, inclina misericordiosa el rostre sobre la meva aflicció”. El mateix motiu apareix, de nou, durant el Romanticisme en autors com Brentano i Eichendorff. També Hölderlin i Rilke se serveixen del material tradicional, si bé no en la línia de l’espiritualitat de l’Església. De totes maneres, mostren que Maria segueixi tenint influència com a model i ideal d’allò humà. D’altra banda, l’escriptora alemanya, Gertrud von Le Fort, en els Himnes a l’Església, no tan sols fa seus els continguts de la tradició, sinó que els actualitza tot servint-se d’un eloqüent llenguatge poètic.

Consegüentment, tampoc en el nostre món modern resulta antiquat referir-se a Maria com a mirall concret i realització especial de la misericòrdia divina. Necessitem referents, models de carn i ossos que estimulen les nostres màximes potències, els nostres anhels de realització plena. Aquesta aspiració a l’ideal, a l’excel•lència, a la grandesa, emergeix de les profunditats del cor humà i necessita ecos i figures encarnades per a poder desenvolupar-se. Aquesta forma de parlar ens segueix mostrant en l’actualitat que el missatge cristià de la misericòrdia ha cobrat una concreta forma humana, de manera que podem captar la força transformadora de la misericòrdia divina, no només amb el cap, sinó també amb el cor.

Maria és, de totes les criatures, la que dóna cos a l’evangeli de la misericòrdia divina de la forma més pura i bella. Ella és la més pura representació de la misericòrdia de Déu i el mirall d’allò que constitueix el centre i la suma de l’Evangeli. Reflecteix tot l’encant de la misericòrdia divina i mostra l’esplendor i la bellesa projectant-se sobre el món des de la graciosa misericòrdia divina.

És així com, justament a la vista de les actuals circumstàncies vitals, sovint deficients i, a voltes, tan plana comprensió de la vida, Maria pot ser tipus i resplendent model d’una nova cultura de misericòrdia. I això, tant per a la vida de cada cristià com per a l’Església i la seva renovació a partir de la idea de misericòrdia, però també amb vista a la construcció d’una cultura de la misericòrdia en la societat.

L’Església catòlica fa un pas més, encara. Maria no és tan sols tipus i model, sinó també misericordiosa intercessora per l’Església i els cristians. Per això, a la més famosa i estesa oració mariana, l’Avemaria, que es remunta ja a la salutació de l’àngel i d’Isabel a Maria (cf. Lc 1, 28.42) se li afegí, a partir del segle XV, la petició: “Pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort”. Tampoc al jove Martí Luter li resultava desconeguda aquesta oració. En l’exegesi del magníficat hi percep l’esperança en una acció de Déu per intermediació de les criatures. Per això conclou la interpretació amb les paraules: “Que això ens ho concedeixi el Crist per la intercessió i la voluntat de Maria, la seva mare estimada”.

Maria no s’allunya del Crist ni tampoc hi afegeix res, l’únic mediador de la salvació. En la súplica de Maria es realitza més aviat d’una manera especial i única la intercessió vicària per als altres que ha de distingir a tot cristià. Si es volgués formular allò dit en terminologia escolàstica, caldria afirmar: Maria viu i actua completament en virtut de la causa primera de la salvació; capacitada per —i totalment dependent— d’aquesta, en participa com a causa segona.

Els catòlics no adorem Maria; únicament i exclusivament Déu mereix adoració. Però sí que la venerem per sobre de totes les altres criatures com la criatura més perfecta de Déu i com a instrument en les mans divines. Ja que Déu és un Déu dels éssers humans i vol que la salvació que concedeix es realitzi a través d’éssers humans. També això és un signe de la filantropia i de la misericòrdia divines, que en Maria resplendeixen de manera exemplar i singular.

Maria recapitula en ella mateixa i reflecteix els principals misteris de la fe. S’hi resplendeix una imatge de l’home nou, redimit i reconciliat i del món nou i transfigurat que en la seva inimitable bellesa ens pot fascinar i hauria d’arrencar-nos de certa vaguetat i estretor de mires. Maria ens diu i mostra que l’evangeli de la misericòrdia divina en Jesucrist és el millor que se’ns pot dir i el millor que podem escoltar i, al mateix temps, el més bonic que pot existir, perquè és capaç de transformar-nos a nosaltres mateixos i de transformar el nostre món a través de la glòria de Déu en sa graciosa misericòrdia.

Aquesta misericòrdia, com a do diví, és simultàniament tasca de tots els cristians. Hem de practicar la misericòrdia. L’hem de viure i donar-ne testimoni de paraula i obra. Així, mitjançant un raig de la misericòrdia, el nostre món, sovint fosc i fred, es pot tornar una mica més càlid, més lluminós i més digne de ser viscut i estimat.

La misericòrdia és el reflex de la glòria de Déu en aquest món i ànima del missatge de Jesucrist que ens ha estat regalat, i que nosaltres, per la nostra part, hem de regalar-lo als altres.

Dr. Francesc Torralba, Mantenidor del Certamen

inici

 

En nom i representació de l’associació Amics de Tragó de Noguera vull manifestar el nostre agraïment a l’Acadèmia Mariana per haver convidat a la Mare de Déu del Castell de Tragó a participar en aquest Certamen Literari.

És un orgull per a la gent de Tragó que la nostra patrona, la Mare de Déu del Castell comparteixi protagonisme amb la Mare de Déu de l’Acadèmia, la Verge Blanca, patrona de Lleida en aquest esdeveniment que avui celebrem.

Aquests dies, Lleida i Tragó de Noguera estan unides pels actes en honor de les respectives patrones però, tots els dies, des de fa 51 anys ens uneix també l’aigua.

Efectivament el poble de Tragó de Noguera va desaparèixer a l’any 1962 inundat per les aigües del pantà de Santa Anna. El sacrifici d’aquelles persones que hi vivien, abandonant tot el seu mon, va ser en benefici del progres i del bé comú. Gràcies a la construcció del pantà de Santa Anna es poden regar molts terrenys que abans eren de secà, amb la millora que suposa per a les persones que en viuen. També ha servit per proporcionar aigua de boca abundant i de qualitat a molts pobles i principalment a la ciutat de Lleida. Per això dic que l’aigua també ens uneix.

La nostra Mare de Déu del Castell té molta devoció entre la gent de Tragó de Noguera i sempre ha estat un element unificador dels tragoners. Aquest fet no és casual. Hi ha tingut molt a veure els diversos mossens que van acompanyar a la comunitat cristiana del poble de Tragó. Voldria transmetre’ls també el nostre agraïment a tots ells i anomenaré especialmente als darrers més o menys per ordre cronològic i espero no deixar-me’n cap:

També hi ha un mossèn que mai ha exercit al poble, al menys com a titular d’aquella parroquia, però que una vegada hi va néixer. Em refereixo a Mossèn Joan Mora.

Des que el poble va desaparèixer, Mn. Joan s’ha preocupat de preservar el record de Tragó i la devoció a la seva patrona la Mare de Déu del Castell. Ha fomentat i organitzat trobades dels fills, descendents i amics del poble de Tragó de forma regular i periòdica, mantenint d’aquesta manera la relació entre tots els tragoners d’arreu. I sempre, qualsevol acte ha estat presidit per la imatge de la nostra patrona.
Gràcies Mn. Joan per ser el nostre pal de paller!

També vull donar les gràcies a tothom que ha fet posible aquest certamen: als organitzadors, als participants i al públic per assistir-hi.
Que per molts anys ens puguem reunir al voltant de la nostra Mare de Déu del Castell.

Paco Antillach, Vicepresident de l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera

inici

Bona tarda. Autoritats: Excm. Rvdm. Sr. Bisbe ;Il•lm. alcalde de Lleida, Il•lm. Director dels SS.TT. de Governació a Lleida; Il•lm. Alcalde de Balaguer; Mantenidor del Certamen, Dr. Francesc Torralba Roselló; Orfeó Balaguerí i tots els presents, en especial, els veïns de Tragó de Noguera, molt bona tarda a tothom.

Com a alcaldessa del municipi que fa 50 anys va acollir el poble de Trago, i coneixedora com sóc de la tenacitat dels tragonencs per mantenir viva la flama del seu poble que roman sota les aigües, sé del cert que representa un orgull per a tots els veïns que el Certamen Literari Marià d’enguany s’hagi convidat a la nostra Mare de Déu del Castell.

Ens fa goig que avui, la nostra patrona sigui homenatjada. Perquè, donant valor a un dels nostres símbols, doneu valor, de retruc, a Tragó de Noguera. I aquest homenatge implícit a un poble anegat per l’aigua es converteix en un himne als valors de la comunitat.

Els veïns i les veïnes de Tragó són, encara, un poble. Un poble que potser no té quotidianitat, però que es retroba de tant en tant amb la mateixa il•lusió, o potser més, que d’altres. Els tragonencs han lluitat per mantenir viu aquest caliu i avui sentim com si tot aquest esforç fos reconegut i honorat.

Al mateix temps, aquest acte representa també un homenatge a la memòria. En el cas més dramàtic, a la memòria d’un sacrifici i d’una desaparició. Però en la visió més optimista, a la memòria de l’afany de superació, de voluntat de pervivència, de manteniment d’uns vincles indissolubles que han fet que, la identitat de Tragó arribi, amb els seus símbols i els seus costums, fins al dia d’ avui.

Estem contents que ens hagueu convidat a aquest acte de la mà de la nostra Mare de Deu i podeu estar segurs que, totes les veïnes i els veïns del poble així com també l’Ajuntament que ara els acull tenim i tindrem en gran estima aquest homenatge que heu fet a un amor tan íntim com és la memòria de casa nostra. En nom del poble de Tragó de Noguera. Moltes gràcies.

Estefania Rufach, Alcaldessa d’Os de Balaguer

inici

 

Benvolgut Sr. Bisbe, Benvolgut Sr. Vicari General,

Benvolgudes autoritats: Tinent Alcalde de Lleida, Vice-President de la Diputació de Lleida, Alcaldessa d’Os de Balaguer, Director dels Serveis Territorials de Governació a Lleida, Vicepresident Associació d’Amics de Tragó de la Noguera, Guardonats, Pubilles, membres del Jurat, resta d’autoritats, Tragonins i Tragonines, Sres. i Srs.

Un any més celebrem el certamen Marià, seguint una tradició de més de 150 anys, com recordàvem l’any passat en la celebració del 150 aniversari de l’Acadèmia Mariana de Lleida.

Es tracta, però, d’un any especial. Per primera vegada en 50 anys no l’ha organitzat Mn Salvador Gené, el director de l’Acadèmia que per motiu de jubilació ha deixat pas a un nou equip, dirigit pel Sr. Juan Luis Salinas. Agraeixo a Mn Gené tots els anys de dedicació i esforços dirigits a l’Acadèmia Mariana, que tant estima, així com a la Sra. Mari Carme Sabador, que durant tants anys ha col•laborat amb ell.
Agraeixo al Sr. Juan Luis Salinas i a tot l’equip que, junt amb ell, han organitzat el certamen d’aquest any. També vull agrair als membres del Jurat, presidit pel Prof. Xavier Terrado, per la seva ingent tasca de llegir i valorar el centenar de poesies que s’han presentat als premis.

Agraeixo al Professor Francesc Torralba hagi acceptat fer de Mantenidor del Certamen i la seva magnífica conferència sobre Maria, Icona de la Misericòrdia.

Aquest any, com a novetat, hem encetat uns premis dirigits als nens i nenes i estudiants dels col•legis i Instituts. Agraeixo a tots els que s’han presentat als premis, adults i joves. Felicito als guanyadors i guanyadores i als mencionats del certamen d’enguany i animo als demés a presentar-se l’any vinent.

El fet que fa 50 anys que el poble de Tragó de la Noguera fora inundat, desapareixent sota el pantà de Santa Anna, ha estat el motiu pel qual el certamen fora dedicat a la Mare de Déu del Castell, la seva Patrona. Un poble que es va sacrificar pel bé comú de molts altres, al garantir-nos l’aigua. Sempre us hem d’estar agraïts.

L’Acadèmia Mariana, que va ser creada el segle XIX, està en fase de renovació pastoral i adaptació de la nostra missió a les necessitats de la ciutadania del segon decenni del segle XXI. Volem, com no pot ser d’altra manera, seguir el magnífic Pla Pastoral de la Diòcesis, tant ben dirigida pel Sr. Bisbe, Joan Piris, a qui felicito a més públicament pels seu 50 aniversari d’ordenació sacerdotal, que vam celebrar diumenge passat a la Catedral, així com els seus 5 anys de servei a Lleida.

Tenim aprovats pel Sr. Bisbe i publicats al Butlletí Oficial del Bisbat els nous Estatuts des de fa pocs mesos, (el 6 de maig de 2013); un altra fita històrica. Seguint-los s’ha constituït una comissió gestora que estem treballant per a desenvolupar-los i com Acadèmia que som, recuperar el nostre paper de col•laboració en la formació contínua dels universitaris graduats al Institut Superior de Ciències Religioses, creat i dirigit per Mn Ramon Prat, i que tant de bé està fent a tots els lleidatans i lleidatanes des de fa ja més de 20 anys.

Avui tots estem esperonats pel nou Papa Francesc, que està acostant l’Església a les necessitats de les persones, especialment les més necessitades i les que pateixen, seguint, amb l’alenada de l’Esperit, l’Evangeli de Jesús, i que ens demana un major compromís i no un consum d’una religió adaptada a les nostres comoditats.

Tenim l’exemple de Maria de Natzaret, que essent una noia senzilla del poble, a ser la primera que va conèixer Jesús, i no sols això, sinó que va fer possible, per la seva disponibilitat i sacrifici, el Seu naixement i vinguda al món, convertint-se en Mare de Déu, preocupada i defensora dels pobres i necessitats, com ens demostrà en la seva visita i ajut a Isabel, el cant del Magníficat i la demanda a Jesús de solucionar el problema de la manca de vi de les bodes de Canà.

Acabo agraint a totes les persones, com el Sr. Mora, i les Institucions: Ajuntament de Lleida, de Balaguer i d’Os de Balaguer, a l’Associació d’Amics de Tragó de la Noguera, a la Caixa, que han col•laborat en la realització d’aquest certamen, a tots els voluntaris i a tots vostès per la seva assistència.

Moltes gràcies a tots i totes.

Joan Viñas Salas, Director Acadèmia Mariana de Lleida

 

inici